SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES (Martí Teixidó i Planas)

INTRODUCCIÓ

Començar a educar per competències és un impuls de la Unió Europea, que es comença a fer a causa de la mala educació que s’està oferint actualment a Catalunya, a Espanya, i altres zones. De manera que l’escola aconsegueixi adequar-se a la realitat social, aquestes competències també es creen perquè volen intentar abandonar l’aprenentatge totalment descontextualitzat i uniforme que es dóna als alumnes  per aconseguir un aprenentatge més funcional.

També veurem diferents sistemes pedagògics iniciats durant el segle XX dins els corrents de l’escola Activa. 

SÍNTESI
A l’escola hi influeixen quatre variables: Les variables de context (com són les societats, les famílies, els alumnes, etc.) , variables d’entrada (quins són els alumnes que entren en una determinada escola, a vegades, les escoles trien quins alumnes o professors volen i quins no), variables del procés (relacionades amb el professorat i són els que trien de quina manera ensenyaran als seus alumnes, enfocat a la vida o més descontextualitzat, també es té en compte el procés d’aprenentatge dels alumnes amb l’ajuda del professor)  i variables del producte (les notes, però no només ha de ser una nota sinó, que s’ha de tenir en compte el grau d’interès i l’autonomia).

Tot i que l’escola a evolucionat encara es manté una ideologia tradicional, els professors es basen amb un llibre de text, exercicis en grups que a vegades no són massa funcionals i sortides que encara no es veu quina relació  tenen amb l’educació.L’educació ha d’intentar que els alumnes siguin crítics i puguin tenir una cultura personalitzada.

Com hauria de ser un bon currículum? S’ hauria de centrar en l’aprenentatge funcional i totalment contextualitzat, aprenentatges que han d’estar relacionats amb la vida. Per tant, si aquests aprenentatges estan relacionats amb la vida, el més adequat seria que a l’escola hi contribuís tothom no només professors sinó, que també mitjans de comunicació, associacions cíviques i culturals, entre d’altres. L’escola ha d’intentar buscar aquelles experiències educatives que s’han demostrat que són bones, funcionals i més eficients que d’altres.

L’aprenentatge es desglossa en quatre passos: 

• Interès personal, és a dir, que si el tema del que es parla, intressa a l’alumne, aquest es motiva per fer l’activitat o per cercar informació sobre el tema. 
• Rendiment personal, l’alumne ha d’intentar treballar tot el que pugui i realitzar les activitats que per ell són abordables. 
• Nivell d’aprenentatge dependrà del rendiment personal.
• Creativitat de l’aprenentatge és per tots aquells alumnes que saben molt i que s’avorreixen a les classes, es creen activitats perquè aquests alumnes siguin creatius amb el que han après.

ARTICLES: 

L’Escola Nova o Activa:

• Defineix els 30 punts de Ferrière
• Ha d’haver-hi més treball autònom, i reduir les explicacions magistrals i les hores de classe.
• Treball cooperatiu i d’equip.
• L’entorn és important, la bellesa de l’escola influencia en l’aprenentatge de l’alumne.
• Dansa, música i lectura són importants per a l’aprenentatge de l’alumne, no han de ser reduïdes.

Globalització i centres d’interès (Decroly, 1970)

• Mitjançant un centre d’interès, l’infant observa, manipula, llegeix...
• Hi ha tres passos en l’aprenentatge: observar, associar i expressar.
• L’aula és un taller o laboratori.
• Hi ha una República escolar; els nens tenen càrrecs importants.
• Se’ls dóna resposta a tot allò què pregunten.
• Se’ls ensenya a cercar; avui dia hi ha moltes fonts d’informació, i és important que sàpiguen buscar bé.
•  A l’escola també s’aprèn democràcia, ja que el professor té el seu poder i té el dret a decidir algunes coses, però hi ha d’altres que depèn només dels alumnes.

Desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d’infants i al parvulari ( Monterssori 1907) 

• L’escola s’anomena casa de l’infant per potenciar el desenvolupament biopsicològic dels infants.
•  S’ha de deixar que l’infant aprengui al seu ritme, i així acabarà trobant un ordre.
• Actualment es pot ajudar a l’infant de diferents maneres, però tot i això s’ha de deixar que sigui i es desenvolupi ell mateix.
• L’educador ha de saber l’estat de maduresa de l’alumne, i saber quan intervenir en l’aprenentatge.
• Els hàbits i activitats s’han de fer amb atenció per poder ser interioritzats.
• El material didàctic és molt important.
• El desenvolupament personal es dóna en un grup de diferents edats, ja que així s’aprèn a ajudar, col·laborar, sentir-se part del grup i fugir de la competitivitat.
• No creu que l’escola hagi de ser obligatòria als tres anys, els nens no s’haurien d’avaluar a aquesta edat; però si que s’hauria de tenir en compte el ser desenvolupament personal, que s’ha d’estimular mitjançant un ambient ric, rodejat d’altres infants.
• A les escoles falten temps de silencis.
• Educació sensorial: fang, fulles, sorra, aigua...

Mètode de projectes (Kilpatrick, 1918) 

• L’estudiant ha de seguir quatre fases: proposta, planificació, elaboració i avaluació.
• El mestre guia, però l’estudiant és qui du la iniciativa.
• Treball individual, sense perjudicar el grup.
• No es pot fer un sol projecte durant el curs, quants més se’n facin, cada vegada estaran més ben planificats (els alumnes en van aprenent).
• La millor competència és aquella que ensenya a seleccionar, contrastar i detectar informació convertint-la en coneixement.
• Aquest mètode s’ha consolidat millor a l’àrea de tecnologia de secundària. 

    Pla Dalton d’individualització i contractes (Parkhurst, 1920) 

• L’alumne fa diferents assignatures i nivells depenent de les seves capacitats.
• Els alumnes són tutoritzats per mestres que estan repartits en aules especialitzades.
• No es treballa amb llibres de text, sinó que amb guies didàctiques.
• L’alumne és qui controla el seu aprenentatge, el professor només el supervisa.
• Hi ha molts treballs individuals, però que després desemboquen tots en el grup.
• El model actual no és bo, ja que està demostrat que no va bé treballar tots el mateix i canviar cada hora d’assignatura.
• S’ha d’optar per a la individualització de l’aprenentatge.
• No haurien d’haver-hi classes col·lectives, sinó que els alumnes es reunirien i s’ajudarien després d’haver fet el seu procés d’aprenentatge. 

Sistema Winnetka amb programa mínim i programa de desenvolupament (Washburne, 1920)

• Tota la classe fa el mateix.
• No es té en compte el nivell mental ni la diversitat d’aptituds a l’hora de fer una activitat.
• Hi ha un doble programa: el primer és el que ensenya les competències bàsiques per a poder adaptar-te a la vida pràctica i poder fer activitats funcionals; el segon va encarada a la maduració i desenvolupament de les habilitats individuals de l’alumne.
• Els alumnes, segons les seves capacitats i perspectives decideixen quin programa volen fer.
• Els alumnes amb capacitat no es veuen frenats.
• Els alumnes amb dificultats reben una ajuda més pautada per part del mestre.

Pla Jena per a grups d’alumnes de diferents edats (Petersen, 1924) 

• L’escola s’organitza de manera familiar.
• Grups de tres edats diferents.
• No hi ha competitivitat.
• Tots aprenen a respectar les diferències naturals.
• Els treballs es fan en petits grups i matèries, segons el que decideixen els professors.
• Els nens s’ajuden i cooperen.
• Diu que el model actual, dividint els cursos per edats i nivells no dóna bons resultats. 

  

Mètode de treball lliure en grups i càrrecs socials (Cousinet, 1920) 

• Treball lliure per grups. 
• El professor ha de proporcionar materials. 
• Els nens han d’estar sempre ocupats amb la feina, i ha d’estar ben acabada. 
• Hi ha càrrecs d’autogovern i rotatius, dóna valor a la vida social. 
• El joc és una activitat de desenvolupament. 
• Aprendre a aprendre (per primera vegada). 
• El més ha de treballar amb els alumnes. 
• El treball en equip compromet el treball individual i millora l’aprenentatge personal. 
• S’ha de fer de forma regular i establerta i així els infants milloraran de mica en mica les seves formes de cooperació.  
• Els valors no s’han d’explicar, sinó que s’han de practicar.

Pedagogia antroposòfica i no autoritària. Escoles Waldorf. (R. Steiner, 1921

• En educació s’han de reconciliar ciència, religió i art.
• A la primera infància l’aprenentatge és simbòlic i a través del joc, del ritme i de la dansa. 
• A la segona infància es fa la descoberta del món fent aprenentatges concrets amb curiositat extrema i col·laboració amb els altres. 
• A l’adolescència hi ha l’associació de coneixements concrets en explicacions generals, teories i síntesis de conceptes; obertura als valors; descoberta de contradiccions socials... 
• Continuïtat del mestre educador durant anys. 
• Només dues hores diàries dedicades a l’aprenentatge d’una matèria bàsica en períodes de quatre setmanes. 
• Formació pròpia dels educadors que han d’identificar-se amb la de la institució. 
• Participació intensa dels pares en la vida institucional. 
• Molta importància a l’educació artística. 
• El cant, el ritme corporal, l’instrument, etc. són pràctiques diàries que afavoreixen la interiorització. 
• Naturalisme i simbolisme religiós. 
• Sistemes pedagògics de les escoles actives, però conserva aquella preocupació per les ciències de l’esperit dels anys XX.

Tècniques de l’Escola Moderna amb la impremta. (Freinet i CEL/ICEM, 1927-1980)

Freinet, organitza l’aula en diferents taules de treball des del primer dia, passen molta estona treballant de manera individual amb els articles i les redaccions, però aquestes sessions acaben en sessions col·lectives de lectura. La seva pedagogia inclou unes tècniques didàctiques concretes, com pot ser tot els elements que introdueix per treballar i proposa una organització diversa i flexible capaç d’incorporar tot el que calgui, ja que considera l’escola com l’escola del poble i en la qual es formin ciutadans a través de les evidencies.

Freinet utilitza l’anomenat llibre de la vida, en el qual s’apunta tot el que va passant a les sessions de classe i fins i tot ho demostra amb il·lustracions, aquests llibres s’enviaven a altres escoles per així ensenyar com treballaven i que feien.

L’escola com a investigació (Tamagini, Pettinici, Codignola, Ciari, Lodi, Alfieri, Rodari, Tonucci i MCE, 1951-1980)

El moviment italià no es centra en les tècniques, perquè ja els hi semblen correctes les de Freinet, i aposten per un projecte educatiu que transmeti cultura, valors i impulsi els nois i les noies a la creació i llibertat d’expressió. Ho fan a través de:

• El medi natural i el mètode científic (observació, experimentació, hipòtesis...)
• Jocs de simulació (casos per resoldre de diferents indoles)
• Potenciar el màxim la creativitat expressiva.

“La classe no pot dependre del que expliqui el mestre. Aquest és avui un organitzador de situacions d’aprenentatge”

La ciutat educadora (Comissió UNESCO amb E. Faure, 1972)

“Aprendre a ser” és un informe projecte que posa l’educació a revisió (naixement de l’escola, grans despeses en educació, conductes culturals i anacronisme dels programes escolars)

S’utilitza la ciutat com a una forma d’ensenyament i aprenentatge per als alumnes, la ciutat educadora es concreta en:

·     Posar els recursos de la ciutat a l’abast de les escoles com a recurs pedagògic.

·     Oferta d’algunes activitats per apropar la ciutat als infants i joves (no només en horari escolar)

·    Aprenentatge servei, una alternativa per a joves els quals s’han d’encarregar de determinats serveis a la ciutat com per exemple una hora de lectura o conversa amb gent gran, anar a fer la comprà, etc. Això si a partir dels 12 anys.

·    

   CONCLUSIÓ

  

Creiem que el principal problema que ens trobem actualment, és que l’escola no ha aconseguit evolucionar paral·lelament i al mateix ritme que la societat. A conseqüència d'això, l’escola ha d'intentar equiparar-se amb la societat existent. S'hauria de modernitzar posant a l'abast dels alumnes les noves tecnologies i utilitzar metodologies innovadores i d'èxit que promoguin l’èxit escolar i no el fracàs.
Avui, ens trobem que tot i ser al segle XXI, moltes escoles continuen enclades en metodologies del segle XX. Considerem que en el seu moment van ser un "boom" revolucionari, i un gran avenç per l'educació, però creiem que ara és moment de buscar-ne de noves i que s'adaptin a la societat actual. Tot i això, no creiem que s'hagin de suprimir o deixar d'utilitzar, però si modificar.